Utopies Socials

No hi ha hagut època històrica que no hagi tingut les seves pròpies idees sobre quina és la millor manera de “ferpolítica” i per tant, les seves pròpies “utopies” normalment recolzades en la religió o en l'economia.

Als segles XIX i XX, liberalisme i comunisme són dos exemples de cerca d'utopies socials basades en paradigmes econòmics. Però la història ha posat de manifest les seves mancances des d'un punt de vista humà, justament per haver oblidat el “desenvolupament integral de l'ésser humà” com a meta central.

En canvi, a l'inici de l'Època Moderna, al Renaixement europeu dels segles XV i XVI, ia la Il·lustració del segle XVIII, surgenfilòsofs que van somiar fer política basada en “l'ésser humà”. El seu punt de partida era: com ha de ser el millor govern possible?

Els mateixos estadistes comencen a escriure sobre els ideals polítics. Tomas Campanella ens parla de “La Ciutat del Sol”, Nicolás Maquiavel ens parla “DelPríncipe”, Saavedra Fajardo presenta la idea d'un “Príncep polític Cristià”, i més tard, a la Il·lustració del segle XVIII, Montesquieu presenta la seva famosa obra: “L'Esperit de les lleis”… Tots ells ens parlen de les utopies polítiques, on l'ésser humà és el centre.

Moltes de les seves idees segueixen sent utopies avui dia és sorprenent observar, que malgrat que les nostres circumstàncies són diferents, els problemes de fons continuen sent els mateixos.

Tomàs Campanella: A “La Ciutat del Sol” busca la fraternitat entre tots els éssers humans basada en una constitució política justa ique els més preparats puguin exercir funcions emparats en la concòrdia del conjunt.

Nicolás Maquiavel: A “El Príncipe” busca el governant savi ivirtuós com a clau per poder exercir un bon govern. Aquest governant s'ha d'envoltar de persones ben preparades als ministeris que corresponguin.

Altres humanistes com Saavedra Fajardo a Espanya o Montesquiu a Franciatambé es pregunten com aconsegueix que la política sigui expressió dejustícia social.

Però ara, la pregunta clau és: quines són les nostres utopies? podem inspirar-nos en els filòsofs d'altres èpoques?

Necessitem utopies econòmiques o bé de caràcter humà?